Jove, molt jove per fer el que fa aquesta baixista.
20 anys i fins i tot el legendari Jeff Beck es posa les mans al cap després sentir-la, i el del teclat se la mira incrèdul quan fa el solo, i si no mira el video:
Nena prodigi? ...segurament. El següent vídeo és gravat en un clínic el 2006, quan tenia 18 anys.
dilluns, 23 de febrer del 2009
dimecres, 11 de febrer del 2009
Toni G. Traus Jazz Quartet
Avui toca parlar d'algú proper, el manresà Toni Traus. El Toni és pianista, baixista i compositor. Actualment combina la seva faceta creativa i interpretativa amb la docència. Ha col·laborat amb molts dels grans noms de la música de casa nostra.

En el seu grup, Toni G Traus Jazz Quartet, l'acompanyen Toni Solà al saxo, Gerard Nieto al piano, i Pau Bombardo a la bateria. Espero des d'aquí fer ressó de la seva "brutal" qualitat músical. Vosaltres mateixos: escolteu, i opineu!

El grup tocant al Sielu l'abril de 2008

En el seu grup, Toni G Traus Jazz Quartet, l'acompanyen Toni Solà al saxo, Gerard Nieto al piano, i Pau Bombardo a la bateria. Espero des d'aquí fer ressó de la seva "brutal" qualitat músical. Vosaltres mateixos: escolteu, i opineu!

El grup tocant al Sielu l'abril de 2008
dimarts, 27 de gener del 2009
Albert Pla al Teatre Lliure. "La diferencia"
Doncs si, vam anar a veure l'Albert Pla al Teatre Lliure. Va presentar les noves cançons del seu nou treball, La diferencia.
Jo hi anava una mica incrèdul, espectant, dubtava que en sortís convençut i content, doncs musicalment, ho he de reconèixer, no m'atrau....
Estava molt equivocat, em vaig endur una gratíssima sorpresa i vaig sortir del Lliure satisfet d'haver-hi anat.
L'albert, crec que es podria definir com un recitador d'històries musicades. La imaginació i el missatge de cadascuna de les cançons no tenen pèrdua, ell hi acaba de posar la salsa amb els seus gestos entre infantils i desmanegats.
Hi adjunto alguns vídeos, el primer és del nou treball, els altres dos són més antics però bons igualment:
Jo hi anava una mica incrèdul, espectant, dubtava que en sortís convençut i content, doncs musicalment, ho he de reconèixer, no m'atrau....
Estava molt equivocat, em vaig endur una gratíssima sorpresa i vaig sortir del Lliure satisfet d'haver-hi anat.
L'albert, crec que es podria definir com un recitador d'històries musicades. La imaginació i el missatge de cadascuna de les cançons no tenen pèrdua, ell hi acaba de posar la salsa amb els seus gestos entre infantils i desmanegats.
Hi adjunto alguns vídeos, el primer és del nou treball, els altres dos són més antics però bons igualment:
Subscriure's a:
Missatges (Atom)