Umpah-Pah cantava tant malament que espantava els animals del bosc... Música i més

dijous, 27 de novembre del 2008

Novo: Chill Out-Lounge català!!??

Fa molt poc he descobert aquesta parella, Berta Penyalver i An Der Beat, que amb el nom artístic de "Novo" verisonen conegudes cançons catalanes.
Ella canta i ja té uns quants discs editats amb el nom artístic de "Berta" i ell és considerat com un dels millors dj's nacionals.
Versionen temes de Llach, Sisa, Sopa de Cabra, Pau Riba, Adrià Puntí, Albert Pla, ...
Per a estones tranquil.les.


dijous, 6 de novembre del 2008

Duets

Ho reconec, he estat una bona temporada una mica gandul, des del mes de juliol que no hi havia activitat en el bloc. Tenia l'Umpahpah de vacances!
Però si això serveix per tornar amb energia, benvingut el "parón"...
Aquest article el dedicaré, no a un sol artista, sino a un seguit de duets que m'agraden. Deixo la llista oberta per recollir propostes i enganxar-les al bloc.





En primer lloc hi ha una parella de catalans, l'Adrià Puntí i la Maria del Mar Bonet cantant la cançó del primer "Mmmm quin fàstic, veecs que bo!". Crec que aquesta versió millora la original.
Després tenim una cançó clàssica, que cantaven en Peter Gabriel i la Kate Bush: "Don't give up". No sé si algú ho recorda, es passaven el videoclip abraçats donant voltes amb una posta de sol al darrera. La versió que poso però, també crec que millora la primera. La canten el Bono i l'Alicia Keys.
En tercer lloc, un altre clàssic, la cançó "Candy", cantada per Iggy Pop i Kate Pierson. Molt, molt bona. I la veu d'Iggy Pop impressionant.
I finalment, Lou Reed i The Killers cantant "Tranquilize", sense paraules. Cal sentir-la ...
...Espero comentaris i propostes.

dimarts, 4 de novembre del 2008

Melody Gardot

Fa molt temps que no escric i potser per això copio un text extret d'un article que parla d'aquesta cantant de jazz:
"Ella està retorçada sota les rodes del cotxe, adormida de dolor i sagnant per la part dreta del seu cap.
Quan arriben els bombers, Susan sent el comentari d'un veí: -És una nena, ha de tenir uns setze anys com a màxim. Avui en dia els nens no haurien d'anar en bicicleta, els cotxes van molt ràpid, i tothom va drogat-.
La nena encara tenia pols. Ningú apostava a que aquest cos pogués arribar amb vida a l'hospital.



Però viu. Perquè estem en el puto segle XXI, i els hospitals tenen de tot, i els metges amb les màquines formen un grup demolidor. Però la doctora Scott ho sap bé. -Si viu és perquè té massa sort-.
Però viu, es diu Melody Gardot i canta com una música que sussura primaveres i calma qualsevol tarda de nervis.
Ens diu Melody: -I need a man who got no baggage to claim-. És clar, l'equipatge que pesa, el cos? Ens fa tremolar al cantar: "To think that I could have fallen / A centimeter to the left / Would not be here to see the sunset". I amb la simplicitat pícara de qui se sap supervivent, assegura: -One day you will arise / To see the stars within my eyes / One day you will be mine-
Melody Gardot té sospitosos vint-i-tres anys. Diuen que va pel costat de Norah Jones. Pot ser si, però amics, en un camí molt però molt ample, i molt més a prop de la llum d'alba. Diuen que fa servir lents foscos perquè és hipersensible a la llum, i que un soroll fora de lloc l'atemoritza, i que li costa caminar, i que tot li resulta molt difícil. I que li fa mal tot, tot el temps.
Melody Gardot té sospitosos vint-i-tres anys. I viu."

dissabte, 26 de juliol del 2008

Frank Zappa

Nascut a Baltimore, i d'ascendència greco-àrab i francesa, va començar a compondre i tocar en públic el 1966 i va estar actiu fins que morí l'any 1993 de càncer.
Els discos editats en vida superen els 80 i inclouen música contemporània, electrònica, jazz, operetes, cançons satíriques, solos de guitarra, obres de teatre, recitals de càmera i simfònics, etc.
Tot i no tenir massa èxit en l'apartat simfònic, la crítica el solia alabar. On va destacar va ser amb la música pop, fent-se milionari, i la qual li va perpetre controlar les seves edicions musicals i així no dependre de la indústria del rock i del jazz.
Aquí hi ha un petit homenatge a la seva música:



Al you Tube s'hi poden trobar vàries cançons seves. Aquí va el "Bobby brown":

dimarts, 15 de juliol del 2008

Russian Red

És un grup amb una noia de vocalista, són de Madrid i canten en anglès, ...per cert, molt bé.

Discover Russian Red!

divendres, 11 de juliol del 2008

Cucurrucucú ...

T'ha passat mai que un dia redescobreixes una cançó?
A mi em va passar el 2002, quan vaig anar a veure la pel.lícula d'Almodóvar Hable con ella, un film amb una banda sonora genial on crec que destaca per sobre de les altres la cançó Cucurrucucú Paloma.
Sempre l'havia sentit en sales de festes amb aire festiu i amb ritme "bailongo", una cançó més de les que posaven les orquestres de festa major.
Però la interpretació que en fa Caetano Veloso és delicadíssima, sentimental, i trista. No m'havia fixat mai en la lletra fins que el vaig sentir.
Ahir, navegant per internet vaig retrobar el fragment de la pel.lícula:

Llavors també vaig redescobrir Caetano Veloso.

dilluns, 2 de juny del 2008

Problemes al Deezer

Fa dos dies que l'eina més utilitzada del bloc no funciona. Mentre esperem que s'arregli el Deezer adjunto un videoclip de MGMT (Menagement). És un grup força nou i sonen bé.
M'he trobat que la cançó més coneguda seva també n'han desactivat l'Embed del YouTube, però la podeu escoltar clicant l'enllaç.
A sota hi ha el vídeo de la cançó "Electric Feel"

dilluns, 26 de maig del 2008

Xavier Guitó Quintet: La Patum en Jazz

Un bon disc de Patum. Un bon regal per als amants del swing, jazz, blues....
Hi poso tres cançons pensant que us agradarà i que val molt i molt la pena tenir-lo complert a casa.


Cal felicitar al Xavier Guitó i als altres quatre components del grup: Luis Michael, Jordi Jornet, Pep Figueras i Patri Martínez.

dilluns, 12 de maig del 2008

Jamie Cullum

Una estona de música d'aquest jazzista anglès. Es pot trobar info i discografia a wikipèdia i més música al Deezer.

dimarts, 6 de maig del 2008

Nirvana

Aquí va un petit homenatge a aquest grup i al seu cantant Kurt Cobain. Val la pena tenir unes quantes cançons del grup a punt de ser escoltades en qualsevol moment.

divendres, 25 d’abril del 2008

Vampire weekend

Un grup curiós. Molts ritmes en una cançó, una percussió sovint diferent a la que s'acostuma a sentir, una manera poc corrent de fer música, .... i molta marxeta. Val la pena escoltar-los:


També poso un dels videos que es pot trobar al YouTube:

divendres, 4 d’abril del 2008

L'Ombre de ton chien el 19-04-08 a Vilafranca del Penedés

La chanson des vieux amants:


Si, curiós, l'Ombre de ton chien, un grup català, de Vilafranca del Penedés, que amb un repertori que inclou cançons dels anys 40 fins l'actualitat, i amb autors francesos tan emblemàtics com Jacques Brel, Boris Vian, i més, proposen una bona manera de descobrir la cançó francesa.

A continuació unes quantes cançons més d'aquest grup que toca de nou el dia 19 d'abril a Vilafranca del Penedés:


Felicitats a l'Anna Roig, Carles Sanz, Magí Batalla, Carles Muns i Ricard Parera.

dilluns, 31 de març del 2008

30-03-08. Els Antònia Font al Liceu

Una gran nit al liceu!
Aquesta frase explica el que vàrem viure tot el públic i també la gent de l'escenari amb el concert dels Antònia Font, acompanyats per l'autoanomenada en un moment de l'acte Royal Philarmonic "Quatro quesos" Orchestra.
A part dels cinc components del grup, l'escenari es va omplir amb 22 músics més i el director de l'orquestra. Total 28 persones coordinant els sons per que tot el liceu ple pogués gaudir d'una bona música i uns millors moments.
Tot i la serietat inicial de l'ambient del liceu, el final, després dues hores i quart de música, va ser així: El públic dret aplaudint i cantant amb força, els de l'orquestra tocant, ballant i sacsejant els instruments enèrgicament, el director fent "pinitos" de breakdance, algún músic fent "solos" amb el seu instrument fins quedar extenuat... Segurament no n'hi ha prou amb paraules per explicar-ho però podriem dir que va acabar amb "desmadre musical"... Fantàstic!


Ja he trobat algun viedo al you tube que l'enllaço per veure l'ambient.

dimecres, 26 de març del 2008

Jethro Tull

El grup fou creat l'any 1969, li van posar el nom d'un agricultor anglès que inventà un aparell per la sembra, i amb el lideratge de Ian Anderson s'ha mantingut fins ara amb enorme energia, si no amb el nom de Jethro Tull, amb el nom propi d'Ian Anderson.

Han editat més de 30 àlbums com a grup i cinc més l'Ian en solitari. El líder del grup és el vocalista i també toca la guitarra acústica i la flauta travessera. Aquesta última li ha donat al grup el seu fort i diferenciat caràcter durant tot aquest temps. A continuació una de les seves cançons clàssiques dels anys setanta: "To old to Rock'n'roll to youg to die"

Els altres components que van iniciar el grup són: Glenn Cornik, Clive Bunker i Mick Abrahams. Durant les dècades que han actuat han canviat nombroses vegades de components.
Aquí es pot veure un video bastant recent tocant amb la Lucia Micarelli, com toca el violí la noia!!

Adjunto una petita mostra de música de diferents àlbums: Aqualung, Living in the past, Nightcap, A classic casse i The broadsword and the beast.


Es pot trobar més info a la wikipedia, més música al Deezer.com i més videos al YouTube.

dilluns, 24 de març del 2008

Térez Montcalm

Un 10 per aquesta vocalista canadenca, bé, quebequesa com s'autodefineix ella.



Va néixer a Montréal i fa jazz i blues, i tant canta en anglès com en francès. Hi poso una mostra dels seus dos discos editats: Voodoo i Térez Montcalm.




Al güeb lastfm s'hi pot trobar més informació de la Térez.

dimecres, 12 de març del 2008

Propers concerts

Per anar fent boca posarem al bloc els propers concerts previstos a la nostra agenda.
Els primers són Antonia Font, al Liceu, amb una orquestra simfònica de Ses Illes el dia 30 de març a les 20,00h.



Els següents són Plouen Catximbes. Toquen a Gironella, a la Font del Balç el dia 4 d'abril a les 23,30h. Per si no en tenim prou, dotze dies més tard, el dia 16 d'abril tocaran al Kursaal, a Manresa a les 21,00h.

divendres, 7 de març del 2008

Teatre. Ruddigore o la nissaga maleïda

Aquesta colla d'artistes joves, acabats de sortir del forn fan una interpretació boníssima. Qualificada com una opereta, o comèdia musical, fan de l'ambient del Versus Teatre el lloc idoni per la seva representació.
Si no heu esta mai al Versus Teatre us en faig cinc cèntims. És una sala petita, molt petita on hi caben màxim dos-centes persones assegudes en cadires. L'escenari queda al mig, entre dos grups de cadires a banda dreta i esquerra segons s'entra. La primera fila de cadires està a la mateixa alçada de l'escenari, per tant a tocar dels artistes, a partir d'aquí es van elevant les fileres posteriors.Decorat i vestuari són negres, no hi ha més color que el negre, inclòs les pomes en són. Amb això s'aconsegueix un ambient tètric i fantasmagòric.
Però lo negre de l'escenari no concordarà amb l'estil àgil i alegre que es veurà, i amb els somriures i les grans rialles que ens treuran els artises.
Anna Alborch, Lali Camps, Rubèn Montañá, Albert Mora, Toni Sans, Maria Santallusia i Francesc Mora, són els artistes de la Companyia EGOS teatre. Els dirigeix Joan Maria Segura, i s'envolten de més professionals que veureu detallats si cliqueu la foto superior.
Si teniu ocasió no us els perdeu.
A la foto hi ha els artistes durant la interpretació del taller "No hem vingut pas a fer-nos esbroncar".
En sortir del teatre vàrem passar entre els seus "grans veïns", el Teatre Nacional i l'Auditori però aquell dia no ens va delir d'entrar-hi ....

dijous, 6 de març del 2008

Love of Lesbian al Sielu. 18/01/08


Si, si, el grup barceloní Love of lesbian va actuar al Sielu i ha estat la millor actuació de l'any que hem vist fins el moment. És clar que a aquestes alçades sembla molt fàcil dir que ha estat la millor de l'any, però crec que passaran mesos abans no visquem una nit fantàstica com la del Sielu.
Amb un estil Pop-rock indie, el grup va treure primer tres discos en anglès, i per aquella època ja van venir també a Manresa, van confessar en una sala plena de gent que l'altre cop que van venir hi havia dotze espectadors. El dia 18 de gener estava plena!
Després de cantar en anglès van decidir cantar en castellà. Ara en tenen dos discos: "Maniobras de escapismo" i "cuentos chinos para niños del Japón". L'actuació es va centrar en aquests dos.
Les seves lletres són molt suggerents, simpàtiques, originals i sovint irreverent. Un bon exemple es troben en els mateixos títols de les cançons "Houston tenemos un poema", "la niña imantada", "El cuñado Fernando", "Me amo" ...
La propera actuació que fan a prop és el 8 de maig a la Sala Apolo de Barcelona. Si podeu no us els perdeu.
Hi afegeixo el clip "La niña imantada".

dimarts, 4 de març del 2008

Per cert, sobre Umpah-Pah...


No només era el protagonista d'el còmic d'Uderzo i Goscinny sino que ha estat també el nom d'un dels millors grups del rock català. Amb Adrià Puntí al capdavant ens ha donat uns anys d'excel.lent música.
El grup Va fer uns quants discs en català i un parell en castellà fins el moment de disoldre's.
Des d'aquest moment, Adrià Puntí ha continuat cantant en solitari i ha tret tres discos: "l'Hora del Pati", "Maria" i "Pepa la llarga". Tots molt bons.
Però el vàrem anar a veure al Festival Acústica de Figueres a final d'estiu del 2007 i ens vàrem emportar una decepció. No per que no canti bé, perquè és un geni, el que passà és que no acabava la meitat de les cançons, les deixava a mitges!
Adrià, crec que ets el millor, però "necessites millorar" davant del teu públic. Espero i desitjo que ho facis, de tot cor!


En el requadre superior he fet una selecció de vuit cançons de l'Adrià, unes com a cantant d'Umpah-Pah (n'hi ha en català i n'hi ha en castellà), i d'altres cantant en solitari.

dilluns, 3 de març del 2008

27/09/07 Police a l'Estadi olímpic de Barcelona

Inauguro aquest bloc amb un bon començament, el concert que Police va fer a Barcelona.
Un gran concert!

Sting, Andy Summers i Steward Copeland van tocar els temes de sempre amb versions lleugerament diferents, diguem-ne que actualitzades.
Els anys els hi han passat, però per millorar. La sorpresa agradable me la va donar sobre tot el bateria, l'Steward Copeland. Quina energia que té!
Coneixia més l'Sting amb els seus treballs en solitari i m'agrada tot el que ha fet, però l'Steward quasi no el coneixia i veure'l en directe va ser la os... !
Reconec que prefereixo els concerts més intimistes, amb poca gent, no m'agraden les masses, ni les cues, ni veure els artistes com formiguetes de lo lluny que estan; però em va agradar molt ser allà aquell dia.
Per cert, l'escenari diu molt en grans concerts. En aquest hi havia tres pantalles que d'aprop imagino que devien ser gegants però a l'alçada que estàvem, més o menys a mig camp, tenien la mida justa per veure els progressos dels artistes. Hi havia un càmera per a cad'un d'ells que els filmava constantment. Això amb un bon joc de llums ambientat segons cada cançó feien un espectacle complert.
Va ser un concert per a joves i per nostàlgics de la nostra quinta, que érem molts! Et podies trobar pares i fills junts gaudint de l'espectacle.
Posant "Police Barcelona" al Video Google o al You tube es poden trobar molts videos del concert. N'adjunto un qualsevol dels quins hi ha per veure l'ambient que hi havia.



La foto des de la grada me l'ha passat el Jesús, una perspectiva de l'espectacle ben diferent a la nostra des del mig del camp. Clica a sobre per veure-la ampliada.