Novo: Chill Out-Lounge català!!??

Fa molt poc he descobert aquesta parella, Berta Penyalver i An Der Beat, que amb el nom artístic de "Novo" verisonen conegudes cançons catalanes.
Ella canta i ja té uns quants discs editats amb el nom artístic de "Berta" i ell és considerat com un dels millors dj's nacionals.
Versionen temes de Llach, Sisa, Sopa de Cabra, Pau Riba, Adrià Puntí, Albert Pla, ...
Per a estones tranquil.les.

Duets

Ho reconec, he estat una bona temporada una mica gandul, des del mes de juliol que no hi havia activitat en el bloc. Tenia l'Umpahpah de vacances!
Però si això serveix per tornar amb energia, benvingut el "parón"...
Aquest article el dedicaré, no a un sol artista, sino a un seguit de duets que m'agraden. Deixo la llista oberta per recollir propostes i enganxar-les al bloc.

En primer lloc hi ha una parella de catalans, l'Adrià Puntí i la Maria del Mar Bonet cantant la cançó del primer "Mmmm quin fàstic, veecs que bo!". Crec que aquesta versió millora la original.
Després tenim una cançó clàssica, que cantaven en Peter Gabriel i la Kate Bush: "Don't give up". No sé si algú ho recorda, es passaven el videoclip abraçats donant voltes amb una posta de sol al darrera. La versió que poso però, també crec que millora la primera. La canten el Bono i l'Alicia Keys.
En tercer lloc, un altre clàssic, la cançó "Candy", cantada per Iggy Pop i Kate Pierson. Molt, molt bona. I la veu d'Iggy Pop impressionant.
I finalment, Lou Reed i The Killers cantant "Tranquilize", sense paraules. Cal sentir-la ...
...Espero comentaris i propostes.

Melody Gardot

Fa molt temps que no escric i potser per això copio un text extret d'un article que parla d'aquesta cantant de jazz:
"Ella està retorçada sota les rodes del cotxe, adormida de dolor i sagnant per la part dreta del seu cap.
Quan arriben els bombers, Susan sent el comentari d'un veí: -És una nena, ha de tenir uns setze anys com a màxim. Avui en dia els nens no haurien d'anar en bicicleta, els cotxes van molt ràpid, i tothom va drogat-.
La nena encara tenia pols. Ningú apostava a que aquest cos pogués arribar amb vida a l'hospital.

Però viu. Perquè estem en el puto segle XXI, i els hospitals tenen de tot, i els metges amb les màquines formen un grup demolidor. Però la doctora Scott ho sap bé. -Si viu és perquè té massa sort-.
Però viu, es diu Melody Gardot i canta com una música que sussura primaveres i calma qualsevol tarda de nervis.
Ens diu Melody: -I need a man who got no baggage to claim-. És clar, l'equipatge que pesa, el cos? Ens fa tremolar al cantar: "To think that I could have fallen / A centimeter to the left / Would not be here to see the sunset". I amb la simplicitat pícara de qui se sap supervivent, assegura: -One day you will arise / To see the stars within my eyes / One day you will be mine-
Melody Gardot té sospitosos vint-i-tres anys. Diuen que va pel costat de Norah Jones. Pot ser si, però amics, en un camí molt però molt ample, i molt més a prop de la llum d'alba. Diuen que fa servir lents foscos perquè és hipersensible a la llum, i que un soroll fora de lloc l'atemoritza, i que li costa caminar, i que tot li resulta molt difícil. I que li fa mal tot, tot el temps.
Melody Gardot té sospitosos vint-i-tres anys. I viu."