30-03-08. Els Antònia Font al Liceu

Una gran nit al liceu!
Aquesta frase explica el que vàrem viure tot el públic i també la gent de l'escenari amb el concert dels Antònia Font, acompanyats per l'autoanomenada en un moment de l'acte Royal Philarmonic "Quatro quesos" Orchestra.
A part dels cinc components del grup, l'escenari es va omplir amb 22 músics més i el director de l'orquestra. Total 28 persones coordinant els sons per que tot el liceu ple pogués gaudir d'una bona música i uns millors moments.
Tot i la serietat inicial de l'ambient del liceu, el final, després dues hores i quart de música, va ser així: El públic dret aplaudint i cantant amb força, els de l'orquestra tocant, ballant i sacsejant els instruments enèrgicament, el director fent "pinitos" de breakdance, algún músic fent "solos" amb el seu instrument fins quedar extenuat... Segurament no n'hi ha prou amb paraules per explicar-ho però podriem dir que va acabar amb "desmadre musical"... Fantàstic!

Ja he trobat algun viedo al you tube que l'enllaço per veure l'ambient.

Jethro Tull

El grup fou creat l'any 1969, li van posar el nom d'un agricultor anglès que inventà un aparell per la sembra, i amb el lideratge de Ian Anderson s'ha mantingut fins ara amb enorme energia, si no amb el nom de Jethro Tull, amb el nom propi d'Ian Anderson.

Han editat més de 30 àlbums com a grup i cinc més l'Ian en solitari. El líder del grup és el vocalista i també toca la guitarra acústica i la flauta travessera. Aquesta última li ha donat al grup el seu fort i diferenciat caràcter durant tot aquest temps. A continuació una de les seves cançons clàssiques dels anys setanta: "To old to Rock'n'roll to youg to die"

Els altres components que van iniciar el grup són: Glenn Cornik, Clive Bunker i Mick Abrahams. Durant les dècades que han actuat han canviat nombroses vegades de components.
Aquí es pot veure un video bastant recent tocant amb la Lucia Micarelli, com toca el violí la noia!!

Adjunto una petita mostra de música de diferents àlbums: Aqualung, Living in the past, Nightcap, A classic casse i The broadsword and the beast.

Es pot trobar més info a la wikipedia, més música al Deezer.com i més videos al YouTube.

Térez Montcalm

Un 10 per aquesta vocalista canadenca, bé, quebequesa com s'autodefineix ella.



Va néixer a Montréal i fa jazz i blues, i tant canta en anglès com en francès. Hi poso una mostra dels seus dos discos editats: Voodoo i Térez Montcalm.

Al güeb lastfm s'hi pot trobar més informació de la Térez.

Propers concerts

Per anar fent boca posarem al bloc els propers concerts previstos a la nostra agenda.
Els primers són Antonia Font, al Liceu, amb una orquestra simfònica de Ses Illes el dia 30 de març a les 20,00h.

Els següents són Plouen Catximbes. Toquen a Gironella, a la Font del Balç el dia 4 d'abril a les 23,30h. Per si no en tenim prou, dotze dies més tard, el dia 16 d'abril tocaran al Kursaal, a Manresa a les 21,00h.

Teatre. Ruddigore o la nissaga maleïda

Aquesta colla d'artistes joves, acabats de sortir del forn fan una interpretació boníssima. Qualificada com una opereta, o comèdia musical, fan de l'ambient del Versus Teatre el lloc idoni per la seva representació.
Si no heu esta mai al Versus Teatre us en faig cinc cèntims. És una sala petita, molt petita on hi caben màxim dos-centes persones assegudes en cadires. L'escenari queda al mig, entre dos grups de cadires a banda dreta i esquerra segons s'entra. La primera fila de cadires està a la mateixa alçada de l'escenari, per tant a tocar dels artistes, a partir d'aquí es van elevant les fileres posteriors.Decorat i vestuari són negres, no hi ha més color que el negre, inclòs les pomes en són. Amb això s'aconsegueix un ambient tètric i fantasmagòric.
Però lo negre de l'escenari no concordarà amb l'estil àgil i alegre que es veurà, i amb els somriures i les grans rialles que ens treuran els artises.
Anna Alborch, Lali Camps, Rubèn Montañá, Albert Mora, Toni Sans, Maria Santallusia i Francesc Mora, són els artistes de la Companyia EGOS teatre. Els dirigeix Joan Maria Segura, i s'envolten de més professionals que veureu detallats si cliqueu la foto superior.
Si teniu ocasió no us els perdeu.
A la foto hi ha els artistes durant la interpretació del taller "No hem vingut pas a fer-nos esbroncar".

En sortir del teatre vàrem passar entre els seus "grans veïns", el Teatre Nacional i l'Auditori però aquell dia no ens va delir d'entrar-hi ....

Love of Lesbian al Sielu. 18/01/08

Si, si, el grup barceloní Love of lesbian va actuar al Sielu i ha estat la millor actuació de l'any que hem vist fins el moment. És clar que a aquestes alçades sembla molt fàcil dir que ha estat la millor de l'any, però crec que passaran mesos abans no visquem una nit fantàstica com la del Sielu.
Amb un estil Pop-rock indie, el grup va treure primer tres discos en anglès, i per aquella època ja van venir també a Manresa, van confessar en una sala plena de gent que l'altre cop que van venir hi havia dotze espectadors. El dia 18 de gener estava plena!
Després de cantar en anglès van decidir cantar en castellà. Ara en tenen dos discos: "Maniobras de escapismo" i "cuentos chinos para niños del Japón". L'actuació es va centrar en aquests dos.
Les seves lletres són molt suggerents, simpàtiques, originals i sovint irreverent. Un bon exemple es troben en els mateixos títols de les cançons "Houston tenemos un poema", "la niña imantada", "El cuñado Fernando", "Me amo" ...
La propera actuació que fan a prop és el 8 de maig a la Sala Apolo de Barcelona. Si podeu no us els perdeu.
Hi afegeixo el clip "La niña imantada".

Per cert, sobre Umpah-Pah...

No només era el protagonista d'el còmic d'Uderzo i Goscinny sino que ha estat també el nom d'un dels millors grups del rock català. Amb Adrià Puntí al capdavant ens ha donat uns anys d'excel.lent música.
El grup Va fer uns quants discs en català i un parell en castellà fins el moment de disoldre's.
Des d'aquest moment, Adrià Puntí ha continuat cantant en solitari i ha tret tres discos: "l'Hora del Pati", "Maria" i "Pepa la llarga". Tots molt bons.
Però el vàrem anar a veure al Festival Acústica de Figueres a final d'estiu del 2007 i ens vàrem emportar una decepció. No per que no canti bé, perquè és un geni, el que passà és que no acabava la meitat de les cançons, les deixava a mitges!
Adrià, crec que ets el millor, però "necessites millorar" davant del teu públic. Espero i desitjo que ho facis, de tot cor!

En el requadre superior he fet una selecció de vuit cançons de l'Adrià, unes com a cantant d'Umpah-Pah (n'hi ha en català i n'hi ha en castellà), i d'altres cantant en solitari.

27/09/07 Police a l'Estadi olímpic de Barcelona

Inauguro aquest bloc amb un bon començament, el concert que Police va fer a Barcelona.
Un gran concert!

Sting, Andy Summers i Steward Copeland van tocar els temes de sempre amb versions lleugerament diferents, diguem-ne que actualitzades.
Els anys els hi han passat, però per millorar. La sorpresa agradable me la va donar sobre tot el bateria, l'Steward Copeland. Quina energia que té!
Coneixia més l'Sting amb els seus treballs en solitari i m'agrada tot el que ha fet, però l'Steward quasi no el coneixia i veure'l en directe va ser la os... !
Reconec que prefereixo els concerts més intimistes, amb poca gent, no m'agraden les masses, ni les cues, ni veure els artistes com formiguetes de lo lluny que estan; però em va agradar molt ser allà aquell dia.
Per cert, l'escenari diu molt en grans concerts. En aquest hi havia tres pantalles que d'aprop imagino que devien ser gegants però a l'alçada que estàvem, més o menys a mig camp, tenien la mida justa per veure els progressos dels artistes. Hi havia un càmera per a cad'un d'ells que els filmava constantment. Això amb un bon joc de llums ambientat segons cada cançó feien un espectacle complert.
Va ser un concert per a joves i per nostàlgics de la nostra quinta, que érem molts! Et podies trobar pares i fills junts gaudint de l'espectacle.
Posant "Police Barcelona" al Video Google o al You tube es poden trobar molts videos del concert. N'adjunto un qualsevol dels quins hi ha per veure l'ambient que hi havia.



La foto des de la grada me l'ha passat el Jesús, una perspectiva de l'espectacle ben diferent a la nostra des del mig del camp. Clica a sobre per veure-la ampliada.