El nou treball dels Vampire Weekend: "Contra"
dimecres, 13 de gener del 2010
dilluns, 23 de febrer del 2009
Tal winkelfeld
Jove, molt jove per fer el que fa aquesta baixista.
20 anys i fins i tot el legendari Jeff Beck es posa les mans al cap després sentir-la, i el del teclat se la mira incrèdul quan fa el solo, i si no mira el video:
Nena prodigi? ...segurament. El següent vídeo és gravat en un clínic el 2006, quan tenia 18 anys.
20 anys i fins i tot el legendari Jeff Beck es posa les mans al cap després sentir-la, i el del teclat se la mira incrèdul quan fa el solo, i si no mira el video:
Nena prodigi? ...segurament. El següent vídeo és gravat en un clínic el 2006, quan tenia 18 anys.
dimecres, 11 de febrer del 2009
Toni G. Traus Jazz Quartet
Avui toca parlar d'algú proper, el manresà Toni Traus. El Toni és pianista, baixista i compositor. Actualment combina la seva faceta creativa i interpretativa amb la docència. Ha col·laborat amb molts dels grans noms de la música de casa nostra.
En el seu grup, Toni G Traus Jazz Quartet, l'acompanyen Toni Solà al saxo, Gerard Nieto al piano, i Pau Bombardo a la bateria. Espero des d'aquí fer ressó de la seva "brutal" qualitat músical. Vosaltres mateixos: escolteu, i opineu!
El grup tocant al Sielu l'abril de 2008
En el seu grup, Toni G Traus Jazz Quartet, l'acompanyen Toni Solà al saxo, Gerard Nieto al piano, i Pau Bombardo a la bateria. Espero des d'aquí fer ressó de la seva "brutal" qualitat músical. Vosaltres mateixos: escolteu, i opineu!
El grup tocant al Sielu l'abril de 2008
dimarts, 27 de gener del 2009
Albert Pla al Teatre Lliure. "La diferencia"
Doncs si, vam anar a veure l'Albert Pla al Teatre Lliure. Va presentar les noves cançons del seu nou treball, La diferencia.
Jo hi anava una mica incrèdul, espectant, dubtava que en sortís convençut i content, doncs musicalment, ho he de reconèixer, no m'atrau....
Estava molt equivocat, em vaig endur una gratíssima sorpresa i vaig sortir del Lliure satisfet d'haver-hi anat.
L'albert, crec que es podria definir com un recitador d'històries musicades. La imaginació i el missatge de cadascuna de les cançons no tenen pèrdua, ell hi acaba de posar la salsa amb els seus gestos entre infantils i desmanegats.
Hi adjunto alguns vídeos, el primer és del nou treball, els altres dos són més antics però bons igualment:
Jo hi anava una mica incrèdul, espectant, dubtava que en sortís convençut i content, doncs musicalment, ho he de reconèixer, no m'atrau....
Estava molt equivocat, em vaig endur una gratíssima sorpresa i vaig sortir del Lliure satisfet d'haver-hi anat.
L'albert, crec que es podria definir com un recitador d'històries musicades. La imaginació i el missatge de cadascuna de les cançons no tenen pèrdua, ell hi acaba de posar la salsa amb els seus gestos entre infantils i desmanegats.
Hi adjunto alguns vídeos, el primer és del nou treball, els altres dos són més antics però bons igualment:
dijous, 27 de novembre del 2008
Novo: Chill Out-Lounge català!!??
Fa molt poc he descobert aquesta parella, Berta Penyalver i An Der Beat, que amb el nom artístic de "Novo" verisonen conegudes cançons catalanes.
Ella canta i ja té uns quants discs editats amb el nom artístic de "Berta" i ell és considerat com un dels millors dj's nacionals.
Versionen temes de Llach, Sisa, Sopa de Cabra, Pau Riba, Adrià Puntí, Albert Pla, ...
Per a estones tranquil.les.
Ella canta i ja té uns quants discs editats amb el nom artístic de "Berta" i ell és considerat com un dels millors dj's nacionals.
Versionen temes de Llach, Sisa, Sopa de Cabra, Pau Riba, Adrià Puntí, Albert Pla, ...
Per a estones tranquil.les.
dijous, 6 de novembre del 2008
Duets
Ho reconec, he estat una bona temporada una mica gandul, des del mes de juliol que no hi havia activitat en el bloc. Tenia l'Umpahpah de vacances!
Però si això serveix per tornar amb energia, benvingut el "parón"...
Aquest article el dedicaré, no a un sol artista, sino a un seguit de duets que m'agraden. Deixo la llista oberta per recollir propostes i enganxar-les al bloc.
En primer lloc hi ha una parella de catalans, l'Adrià Puntí i la Maria del Mar Bonet cantant la cançó del primer "Mmmm quin fàstic, veecs que bo!". Crec que aquesta versió millora la original.
Després tenim una cançó clàssica, que cantaven en Peter Gabriel i la Kate Bush: "Don't give up". No sé si algú ho recorda, es passaven el videoclip abraçats donant voltes amb una posta de sol al darrera. La versió que poso però, també crec que millora la primera. La canten el Bono i l'Alicia Keys.
En tercer lloc, un altre clàssic, la cançó "Candy", cantada per Iggy Pop i Kate Pierson. Molt, molt bona. I la veu d'Iggy Pop impressionant.
I finalment, Lou Reed i The Killers cantant "Tranquilize", sense paraules. Cal sentir-la ...
...Espero comentaris i propostes.
Però si això serveix per tornar amb energia, benvingut el "parón"...
Aquest article el dedicaré, no a un sol artista, sino a un seguit de duets que m'agraden. Deixo la llista oberta per recollir propostes i enganxar-les al bloc.
En primer lloc hi ha una parella de catalans, l'Adrià Puntí i la Maria del Mar Bonet cantant la cançó del primer "Mmmm quin fàstic, veecs que bo!". Crec que aquesta versió millora la original.
Després tenim una cançó clàssica, que cantaven en Peter Gabriel i la Kate Bush: "Don't give up". No sé si algú ho recorda, es passaven el videoclip abraçats donant voltes amb una posta de sol al darrera. La versió que poso però, també crec que millora la primera. La canten el Bono i l'Alicia Keys.
En tercer lloc, un altre clàssic, la cançó "Candy", cantada per Iggy Pop i Kate Pierson. Molt, molt bona. I la veu d'Iggy Pop impressionant.
I finalment, Lou Reed i The Killers cantant "Tranquilize", sense paraules. Cal sentir-la ...
...Espero comentaris i propostes.
dimarts, 4 de novembre del 2008
Melody Gardot
Fa molt temps que no escric i potser per això copio un text extret d'un article que parla d'aquesta cantant de jazz:
"Ella està retorçada sota les rodes del cotxe, adormida de dolor i sagnant per la part dreta del seu cap.
Quan arriben els bombers, Susan sent el comentari d'un veí: -És una nena, ha de tenir uns setze anys com a màxim. Avui en dia els nens no haurien d'anar en bicicleta, els cotxes van molt ràpid, i tothom va drogat-.
La nena encara tenia pols. Ningú apostava a que aquest cos pogués arribar amb vida a l'hospital.
Però viu. Perquè estem en el puto segle XXI, i els hospitals tenen de tot, i els metges amb les màquines formen un grup demolidor. Però la doctora Scott ho sap bé. -Si viu és perquè té massa sort-.
Però viu, es diu Melody Gardot i canta com una música que sussura primaveres i calma qualsevol tarda de nervis.
Ens diu Melody: -I need a man who got no baggage to claim-. És clar, l'equipatge que pesa, el cos? Ens fa tremolar al cantar: "To think that I could have fallen / A centimeter to the left / Would not be here to see the sunset". I amb la simplicitat pícara de qui se sap supervivent, assegura: -One day you will arise / To see the stars within my eyes / One day you will be mine-
Melody Gardot té sospitosos vint-i-tres anys. Diuen que va pel costat de Norah Jones. Pot ser si, però amics, en un camí molt però molt ample, i molt més a prop de la llum d'alba. Diuen que fa servir lents foscos perquè és hipersensible a la llum, i que un soroll fora de lloc l'atemoritza, i que li costa caminar, i que tot li resulta molt difícil. I que li fa mal tot, tot el temps.
Melody Gardot té sospitosos vint-i-tres anys. I viu."
"Ella està retorçada sota les rodes del cotxe, adormida de dolor i sagnant per la part dreta del seu cap.
Quan arriben els bombers, Susan sent el comentari d'un veí: -És una nena, ha de tenir uns setze anys com a màxim. Avui en dia els nens no haurien d'anar en bicicleta, els cotxes van molt ràpid, i tothom va drogat-.
La nena encara tenia pols. Ningú apostava a que aquest cos pogués arribar amb vida a l'hospital.
Però viu. Perquè estem en el puto segle XXI, i els hospitals tenen de tot, i els metges amb les màquines formen un grup demolidor. Però la doctora Scott ho sap bé. -Si viu és perquè té massa sort-.
Però viu, es diu Melody Gardot i canta com una música que sussura primaveres i calma qualsevol tarda de nervis.
Ens diu Melody: -I need a man who got no baggage to claim-. És clar, l'equipatge que pesa, el cos? Ens fa tremolar al cantar: "To think that I could have fallen / A centimeter to the left / Would not be here to see the sunset". I amb la simplicitat pícara de qui se sap supervivent, assegura: -One day you will arise / To see the stars within my eyes / One day you will be mine-
Melody Gardot té sospitosos vint-i-tres anys. Diuen que va pel costat de Norah Jones. Pot ser si, però amics, en un camí molt però molt ample, i molt més a prop de la llum d'alba. Diuen que fa servir lents foscos perquè és hipersensible a la llum, i que un soroll fora de lloc l'atemoritza, i que li costa caminar, i que tot li resulta molt difícil. I que li fa mal tot, tot el temps.
Melody Gardot té sospitosos vint-i-tres anys. I viu."
dissabte, 26 de juliol del 2008
Frank Zappa
Nascut a Baltimore, i d'ascendència greco-àrab i francesa, va començar a compondre i tocar en públic el 1966 i va estar actiu fins que morí l'any 1993 de càncer.
Els discos editats en vida superen els 80 i inclouen música contemporània, electrònica, jazz, operetes, cançons satíriques, solos de guitarra, obres de teatre, recitals de càmera i simfònics, etc.
Tot i no tenir massa èxit en l'apartat simfònic, la crítica el solia alabar. On va destacar va ser amb la música pop, fent-se milionari, i la qual li va perpetre controlar les seves edicions musicals i així no dependre de la indústria del rock i del jazz.
Aquí hi ha un petit homenatge a la seva música:
Al you Tube s'hi poden trobar vàries cançons seves. Aquí va el "Bobby brown":
Els discos editats en vida superen els 80 i inclouen música contemporània, electrònica, jazz, operetes, cançons satíriques, solos de guitarra, obres de teatre, recitals de càmera i simfònics, etc.
Tot i no tenir massa èxit en l'apartat simfònic, la crítica el solia alabar. On va destacar va ser amb la música pop, fent-se milionari, i la qual li va perpetre controlar les seves edicions musicals i així no dependre de la indústria del rock i del jazz.
Aquí hi ha un petit homenatge a la seva música:
Al you Tube s'hi poden trobar vàries cançons seves. Aquí va el "Bobby brown":
dimarts, 15 de juliol del 2008
Russian Red
És un grup amb una noia de vocalista, són de Madrid i canten en anglès, ...per cert, molt bé.
Discover Russian Red!
Discover Russian Red!
divendres, 11 de juliol del 2008
Cucurrucucú ...
T'ha passat mai que un dia redescobreixes una cançó?
A mi em va passar el 2002, quan vaig anar a veure la pel.lícula d'Almodóvar Hable con ella, un film amb una banda sonora genial on crec que destaca per sobre de les altres la cançó Cucurrucucú Paloma.
Sempre l'havia sentit en sales de festes amb aire festiu i amb ritme "bailongo", una cançó més de les que posaven les orquestres de festa major.
Però la interpretació que en fa Caetano Veloso és delicadíssima, sentimental, i trista. No m'havia fixat mai en la lletra fins que el vaig sentir.
Ahir, navegant per internet vaig retrobar el fragment de la pel.lícula:
Llavors també vaig redescobrir Caetano Veloso.
A mi em va passar el 2002, quan vaig anar a veure la pel.lícula d'Almodóvar Hable con ella, un film amb una banda sonora genial on crec que destaca per sobre de les altres la cançó Cucurrucucú Paloma.
Sempre l'havia sentit en sales de festes amb aire festiu i amb ritme "bailongo", una cançó més de les que posaven les orquestres de festa major.
Però la interpretació que en fa Caetano Veloso és delicadíssima, sentimental, i trista. No m'havia fixat mai en la lletra fins que el vaig sentir.
Ahir, navegant per internet vaig retrobar el fragment de la pel.lícula:
Llavors també vaig redescobrir Caetano Veloso.
dilluns, 2 de juny del 2008
Problemes al Deezer
Fa dos dies que l'eina més utilitzada del bloc no funciona. Mentre esperem que s'arregli el Deezer adjunto un videoclip de MGMT (Menagement). És un grup força nou i sonen bé.
M'he trobat que la cançó més coneguda seva també n'han desactivat l'Embed del YouTube, però la podeu escoltar clicant l'enllaç.
A sota hi ha el vídeo de la cançó "Electric Feel"
M'he trobat que la cançó més coneguda seva també n'han desactivat l'Embed del YouTube, però la podeu escoltar clicant l'enllaç.
A sota hi ha el vídeo de la cançó "Electric Feel"
dilluns, 26 de maig del 2008
Xavier Guitó Quintet: La Patum en Jazz
Un bon disc de Patum. Un bon regal per als amants del swing, jazz, blues....
Hi poso tres cançons pensant que us agradarà i que val molt i molt la pena tenir-lo complert a casa.
Cal felicitar al Xavier Guitó i als altres quatre components del grup: Luis Michael, Jordi Jornet, Pep Figueras i Patri Martínez.
Hi poso tres cançons pensant que us agradarà i que val molt i molt la pena tenir-lo complert a casa.
Cal felicitar al Xavier Guitó i als altres quatre components del grup: Luis Michael, Jordi Jornet, Pep Figueras i Patri Martínez.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)